La magnitud de l’estalvi és un indicador de la situació financera de l’entitat local, de la capacitat de poder atendre al seu venciment la càrrega financera de l’endeutament. Es calcula de la forma següent: suma dels ingressos liquidats corresponents a impostos, taxes i preus públics, transferències corrents i ingressos patrimonials menys les despeses relatives a personal, béns corrents i serveis i transferències corrents (es tenen en compte les despeses finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals). A aquest resultat se li ha de restar l’anualitat teòrica d’amortització corresponent als préstecs concertats a llarg termini i als avals a tercers pendents de reemborsar.

El resultat pressupostari forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la diferència entre els drets de cobrament que s’han liquidat en l’exercici i les obligacions de pagament reconegudes en el mateix període. Per tant, és una magnitud que reflecteix el superàvit o dèficit de l’exercici de l’Ajuntament. El resultat pressupostari s’ha d’ajustar amb les obligacions que es financen amb romanent de tresoreria per a despeses generals i les desviacions de finançament de l’exercici derivades de les despeses amb finançament afectat, ja que aquestes circumstàncies distorsionen el resultat pressupostari. Quan el resultat pressupostari ajustat de l’exercici és negatiu, estem davant d’una situació financera que ha de ser analitzada i si és el cas corregida, ja que l’esmentat saldo manifesta la incapacitat dels drets reconeguts de l’exercici per atendre les obligacions generades en aquest, i per tant un incompliment del principi d’estabilitat pressupostària.

El romanent de tresoreria per a despeses generals forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la suma dels drets pendents de cobrament (del mateix exercici i dels anteriors) més els fons líquids de tresoreria menys els crèdits pendents de pagament (del mateix exercici i dels anteriors). Tot i la denominació de “romanent líquid de tresoreria”, aquesta magnitud no significa un sobrant líquid de tresoreria. És senzillament el resultat líquid que s’obtindria en l’hipotètic supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts (no provisionals) i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tant d’operacions pressupostàries com no pressupostàries, tenint en compte les desviacions de finançament afectat positives acumulades.